dilluns, 9 de març de 2009












aquest pertit va ser molt amocionant perque eren els que anaven a radera nostre i els vam guanyar de uns set puns pero ens va costar molt.

amb la moto baic millorant pero vaic fent. fins la procsima adeu.

1 comentari:

Anna ha dit...

Oriol, en bàsquet sou els millors, el que passa es que de tant en tant punxeu... això els passa a tots, no hi pateixis!
Ja veuràs com en la tornada us recupereu, segur!
Vinga, que vull menjar croquetes!
I en la moto...que tens cap dubte que ho fas de conya? perque jo no, jo sé segur que ets un crack!!
Un petó geni!